dissabte, 26 de juliol del 2008

Comentari de comentaris (II) ... els meus blogs favorits

STRIPTEASE D’HISTORIES



no, no és el de la tovallola, com diu ell en el seu blog: noies ho sento el de la foto no sóc jo.

El meu fidel Striper, fidel a mi i a totes i a tots els seus comentaristes, tot s’ha de dir! la fidelitat és compartida!
Quan vaig “pitjar” per primer cop el seu blog, em va sorprendre trobar en els seus posts 40 o 50 dones i uns quants (poquets) homes comentant i responent les seves interpel·lacions, tots deien la seva! entregats!
Vaig contactar amb ell via mail, volia que m’expliqués el secret.
Va ser de gran ajuda a nivell pràctic en el tema informàtic per avançar en la personalització del meu blog, soc una negada, era incapaç d’insertar una foto entre mig d’un text ... també em va proporcionar unes contrasenyes per col·locar-me un comptador, cosa que encara no he fet per falta de temps.
El fet és que en Joan, amb els seus relats eròtics, m’ha enganxat uns quants cops; m’ha fet despullar sovint!
Quin rubor! però a “lo hecho pecho”, faltaria més, no em des dic dels meus comentaris; els mantinc! perquè els vaig fer amb plena consciència i amb sinceritat. Clar que si no hagués posat tanta passió .... però els temes, no tots però si molts, són suggerents i, que caray! és un blog eròtic! perquè ens em d’enganyar!
Així que sense manies, faig un “copiar i pegar” d’uns quants:
un fragment .........
LLAVIS publicat el 22 de juliol,
Em parlat de les mans, de la mirada, i avui parlem dels llavis.
.... Ni han que fan presoners de plaer.


i, el comentari que em va inspirar .........
Em quedo amb els últims: “presoners de plaer”
Els que dibuixa’n, amb els ulls lleugerament aclocats, carícies humitejades que et fan intuir el plaer de les carícies més desitjades!
Els que et provoquen el desig més intens!
Llavis... desig provocat!
transporta’n la nostra fantasia pels raconets del cos estimat, tant sols en un instant...
Llavis... desig dolç!
et fan sentir el sabor de la mel a través de la pell i, com una bombolla que esclata en la teva ment, recorre amb la seva dolçor el cos tot provocant plaer...
Llavis... petons plens de carícies per l’ànima!
et fan desconnectar de la realitat, transportant-te més enllà del que, fa tant sols un instant, no podies somiar ...

al que l’Striper em va respondre ....
Rosalia el teu comentari es preciós. sensual, uf una passada.

* * *
un fragment.........
LLOCS ... publicat el 26 de juny,
Hi algun lloc que us sembli divertit? He fet l’amor a llocs originals?
... estem al estiu els cossos bullen i es temps d’innovar.


i, el comentari que em va inspirar .........

Ja s’han dit gairebé tots els llocs, comentaré un parell de situacions i sensacions ....
(1) “erase que se era” fa molt i molt de temps, un record inoblidable del passat llunyà....
- una nit-matinada de pluja intensa, en un cotxe que de mica en mica sense adonant-se es va anar enfonsant en el fang, la música de l’aigua i la intensitat dels sentiments ens acompanyava, un dels pocs cops a la vida en que et diuen i dius “t’estimo”
- Final: 15 kms a peu per tornar a casa, rient i mullant-se amb la pluja que en cap moment no va parar (+ les peles de la grua de l’endemà per treure el cotxe enfonsat)
(2) un lloc i una sensació especial del passat recent, que en un futur també serà inoblidable i que ara intento no recordar....
- les carícies compartides en una nit de passió sobre el marbre de la cuina .... la tènue llum de l’exterior il·lumina’n la nuesa del seu tors, mentre el llenguatge de les carícies inundava el meu cor ..... irrepetibleeee!!!!!!!

al que l’Striper em va respondre ....

Rosalia que fa calor i no corra aire mira que explicar aquestes coses amb aquestes temperatures.

* * *
un fragment.........
AH ELS PETONS!!!!!!!! ... publicat el 30 d’abril,
Hi ha res que no es pugui dir amb un petó?Ah!!! Jo crec que els petons son el batec del cor de l’anima, a vegades la clau del plaer, a vegades el consol de la tristor, però sempre petons.. Molts els oblidem però d’altres no. Que son per vosaltres els petons?Alguns d’aquests que no s’obliden?

i, el comentari que em va inspirar .........

Una mica tard però superada la inicial tristesa, ja puc opina!
els petons per mi ho són gairebé tot, les carícies de les llengües, la salivera de plaer que produeix i respirar al “uníson” tots dos! .....,
allargà els petons per a tot el cos .... amb la llengua, amb suavitat notant la passió! .....
m’excita especialment sentir els gemecs de plaer a la nuca, junt amb la respiració i amb les llengües de tant en tan més petons.........
aaaahhh mil petons per a tothom! també per a tots, de Joan Manuel Serrat:
paraules d’amor....... senzilles i tendres......
Però sovint en fer-se fosc,
de lluny m’arriba una cançó.
Velles notes, vells acords,
velles paraules d’amor…

al que l’Striper em va respondre ....
rosalia: M’alegro que hagis superat la tristesa, tal com descrius això del peto venen unes ganes, I Serrat un poeta del amor.
* * *
un fragment.........
LA GÀRGOLA TRISTA... publicat el 24 de juliol,
Relat en que l’Striper va presentar:
Participació al 65è joc literari de tens un racó dalt del món.
Tema: Les gàrgoles.
... la Rosalia de cal Xic, pagesa del mercat (tenia fama de bruixota),

i, el comentari que em va inspirar .........
La gàrgola la tinc propera, la controlaré perquè no plori més.
No tinc escala per petonejar-la però si ulls i sentiments,
li enviaré un petó cada mati i, si veig que no els rep,
cridaré a les orenetes que volen en cercle contínuament amb la fresqueta del mati.
Segur que elles, suggeridores de poesies d’amor, sabran com consolar-la tot eixuga’n amb les seves plomes les llàgrimes vessades per manca d’amor.

al que l’Striper em va respondre ....

Rosalia: Un comentari molt poètic. Cuida la gàrgola.
* * *

4 comentaris:

Striper ha dit...

Noia Guapisima gracies per aquest post i per els teus comentaris, que sempre son bonics i encertats i el millor sincers.

Anònim ha dit...

Ostres, feia dies que no entraba al teu blog i m'ha agradar llegir tantes coses, tants comentaris i tant personals. Jo crec que l'striper ets tu i no el noi de la foto suplantada jejeje. Sempre has estat tant sincera que el teu cor sembla no tenir portes però sabem que si... TOC Toc Es pot?
Un petó anònim que saps de qui és

rosalia ha dit...

Hola anònim!
M’imagino qui ets i si m’equivoco, tant se val!
Sé que se sent fent un comentari anònim, jo en feia a un blog. Ho feia pel blocaire, tenia col•locat allò que en diuen un “moderador” (censura, que en dic jo) i segur que m’hagués “vetat” la publicació si hagués posat el meu nom. Ara ja ni tant sols visito el seu blog!
Les persones que com ell “cultiven” l’art del “narcís”, tant a nivell personal com a públic, tenen aquesta doble vessant (“feixista”, que en dic jo) per no espatllar la imatge de “progre” que els agrada representar (com si no se'ls veges el "plumero").
No és el teu cas, pots posar tranquil•lament el teu nom i, si no ho fas serà perquè tu ho has decidit. Jo no discrimino per raó de sexe, religió ..... o opinió.

Joan G. ha dit...

http://livepetitions.us/endefensadelter

Firma en defensa del Ter

Posa el ZIP que vulguis

http://livepetitions.us/vegueriacentralja

Firma per una Vegueria Central

PASSEU-HO!

BON BLOC