on és Yoani? o, on és Wally?

Ha estat una associació de idees curiosa, sense cap ni peus, però que m’ha fet plantejar-me, existeixen les casualitats?

Parla’n amb un amic que havia estat a Cuba recentment amb un grup de submarinistes, m’explicava que fugin del mal temps van anar a una zona nova a fer immersió; i què havia vist el fons marí més maco en els últims cinc anys, que és el temps que fa que visiten les illes per aquestes dates.

Com altres vagades, em vaig interessar per la vesant social i política de Cuba, si havia apreciat canvis en el dia a dia de la seva gent, ja que acostuma’n a menjar i pernoctar en domicilis privats. El que els permet ser més conscient de la realitat cubana.

Com sempre, la mateixa discussió, ell manté l’admiració per la idiosincràsia d’aquest poble, la seva vida al carrer, la seva alegria, la seva música ... en contradicció al que pensem els que no hem estat mai. En el meu cas, la seva manca de llibertat sobre tot ...
No vam arribar a la jugular i com altres vagades, em continuat defenen les nostres posicions, antagòniques fins a un cert punt, perquè la realitat és la que és i tots dos cedim en el que entenem els pros i els contres d’una difícil situació en l’actualitat. Ell m’ha passat aquestes fotos tant maques, difícils de triar entre moltes, d’aquesta preciosa illa.

Aquests dies he estat llegint, i li he donat

l’adreça al meu amic, del blog Generación Y de Yoani Sanchez
(http://www.desdecuba.com/generaciony/), i la meva associació d’idees es va disparar en la descripció que conté el seu encapçalament, que diu

Generación Y es un Blog inspirado en gente como yo, con nombres que comienzan o contienen una "i griega"...

Aquest inici d’un blog i la descripció continguda en el seu perfil en el que entre d’altres coses diu,

En abril de 2007 me enredé en la aventura de tener un Blog ... como “un ejercicio de cobardía” que me permite decir en este espacio lo que me está vedado en mi accionar cívico.
... Gracias a la red ciudadana y virtual que se ha tejido alrededor de GY, he podido seguir actualizando este blog cada semana. Desde marzo de 2008 el gobierno cubano implementó un filtró informático que impide ver mi bitácora en los sitios públicos de Internet en Cuba. ... necesito de la solidaridad de amigos fuera de la Isla para colgar mis textos en la red. ...

Millor que el visiteu! Us podeu fer més a la idea del seu contingut.
Donant voltes mentalment sobre la manca de llibertat de la Yoani, sobre el que havia llegit sobre les últimes situacions viscudes, tant ella com persones del seu entorn. L’ambient crispat de certa part de la ciutadania, la visió no em lligava del tot amb l’apreciació personal comentada pel meu amic.

Vaig pensar, on és la Yoani? i sense adonar-me, la resposta va ser, on és en Wally?

Em va encuriosir la relació d’idees, sense sentit, amb aquest personatge de ficció creat per l’escritor i ilustrador britànic Martin Handford. A més, tenin en compte que a part d’haver-los regalat al meu fill i a fills d’amics, perquè en el seu moment em van agradar, no havia aprofundit massa en ells.
Vaig anar directe a consultar els seus personatges habituals, dins de l’aborigen de personatges dels seus llibres.

I quina va ser la “casualitat”?
El nom d’aquests personatges, tots començaven i un contenia la lletra W!!! si, una pijada! però això em va fer trobar un punt en comú amb l’encapçalament del blog de la Yoani, amb les Y!!!

Wenda: la novia de Wally.
Woof: el gos de Wally
OdlaW: antagonista de Wally.
Barbablanca: el mag. Curiosament en anglès, mag= Wizard, o barbiblanca= Whitebeard

*coses meves!!!

la saria!!! quaranta pedres contra la llibertat!

... estossego amb dolor, m’ennuega la pols del terra, sento un nus a la gola que m’ofega, que em talla la respiració...
... una forta pressió em recorre per darrera les orelles, fent-me sordejar i esclata’n en el meu cap...
... les llàgrimes em desdibuixa’n la visió però em neteja’n els ulls, les parpelles em calma’n la picor i em permet-te’n, en segons d’impàs, fixar les imatges del meu davant...
Tot passa molt a poc a poc, a càmera lenta, gairebé tinc temps de recordar entre mig dels segons...
Eren més de dues-centes persones les que esperaven, a banda i banda del descampat, la meva arribada.
El forat a terra ja era fet, només ha calgut un cop introduït el meu cos de peus, reomplir-lo amb grava i terra; queda’n a rang de sòl el meu cap, enterrada fins al coll...
Eren quaranta homes amb pedres a la ma, es van situar front meu, inquiets per l’espera de rebre l’ordre de començar a apedregar a una dona, a mi, a una persona!
Una pedra! la primera, ha estat la meva salvació, la que m’ha tornat la consciència d’estar viva!
Sí, aquesta piadosa pedra, m’ha estalviat el dolor físic de l’impacta de la resta llençades per aquests homes embogits...
Projectils llençats amb ràbia, cal fer-me deixar de respirar, la meva presencia en aquest món ja no és possible, soc una dona lliure! un perill!
... mamá! ets tu la que em vens a buscar? no ploro, no sento dolor!
... és una sensació nova, són colors nous per mi, són perfectes! Em produeixen benestar, pau, amor, llibertat!
... mamá! abracem, ja sé què vull ser de gran! vull ser persona!


* M’ha impactat la noticia llegida avui, no la puc comentar...

Integristes somalis lapiden una noia de 29 anys per adúltera
La milícia radical islàmica del Shabab, la més important de Somàlia i lligada a al Qaida, va lapidar una jove de 29 anys, després d'acusar-la d'adulteri, segons va informar ahir a Efe el jutge del grup que va dictar la sentència.
La dona va ser enterrada fins al coll i apedregada fins a la mort per uns 40 membres del Shabab, davant de més de 200 espectadors, abansd’ahir, a Elbon, mentre que l'home amb qui suposadament va cometre adulteri va ser castigat a 100 cops de fuet, segons va informar. El jutge del Shabab, Ibrahim Sheij Abdirahman, va afirmar que la dona va confessar que havia comès adulteri. «Ella ens va confirmar que havia tingut relacions sexuals amb l'home i que estava casada, pel que la vaig condemnar a morir lapidada», va explicar.

* a la foto, una guapa dona somalí, la model Iman ...