divendres, 1 d’agost de 2008

Comentari de comentaris (III) ... els meus blogs favorits

Bloc de Jordi Rius Bonjorn
A R Q U I T E C T E

Arquitecte de professió i músic de vocació ... Perquè un bloc?

Ell ho intenta justificar bàsicament pel tema professional, però a mi em dona la impressió que com moltes i molts, hi ha un “quelcom” que tots tenim en comú ... dona uns quants arguments, jo em quedo amb l’últim punt:
Per poder ser una baula en la xarxa de xarxes, d’aquesta eina que em permet entrar en la "gran conversa"
que tant clarament explica Saül Gordillo, per això alço la veu i pregunto...

Hola? hi ha algú?

Si, jo hi soc! i segur que som molts més Jordi!
Al llegir l’article de Saül Gordillo em vaig sentir com una “puceta” dins d’aquesta voràgine virtual. Per uns moments em vaig acomplexà! No estava a l’altura de tants blocaires de prestigi i renom com ell esmenta al parlar del fenomen dels blocs.

Que feia jo escrivint vivències, pensaments o experiències personals? que podia aportar? i si algú em llegís, quina vergonya! No cal dir que aviat em vaig fer passar les manies i, per què un bloc? ara per ara no m’ho qüestiono.
Tornant al bloc del meu retrobat excompany de feina, un temps vem coincidir i qui ens ho havia de dir desprès de tant anys! i a més, que ens comentaríem els nostres respectius blocs!
És una nimietat segons com tu miris, però et sents una mica menys sola, menys insignificant.
El fet és que llegint els seus diferents posts, he observat que els seus escrits, denoten una mena de “necessitat” de comunicació i difusió més amplia, sobre els temes que el preocupen, que l’entorn habitual.
Fent un recorregut pels seus escrits, me n’adono que els temes els “toca”, com diria ell, amb clau musical: de Sol? de Fa? ......

en uns es QUEIXA!
un fragment .........
HOUSE publicat el 20 d’abril,
La majoria de series de la TV son o be de policies, bombers, advocats, ..No es un sarcasme que una de les series de mes èxit a sobre es digui HOUSE ? ...... ara mateix nomes recordo dues pel·lícules en que el protagonista es arquitecte ....


i, el comentari que em va inspirar .........
t'has oblidat del COLOSO EN LLAMAS, el cap de Bombers era arquitecte i, quin arquitecte!!!!! PAUL NEWMAN en "sus tiempos mozos", una gozada per la vista de les fèmines! anima't! diuen que "que lo poco, si bueno, 2 veces bueno!"un petonet
i, el que vaig afegir per rectificar .........
Jordi em vaig equivocar, el cap de bombers era l'Steve McQueen, l'arquitecte era el Paul Newman (amb aixó vaig està encertada).Era tard i em vaig liar!i la dita "lo bueno, si breve, 2 veces bueno"

al que Jordi em va respondre ....
Caram Rosalia quina agradable sorpresa! :-)

Però tornant al post... la trama no era per qüestions pròpiament de la feina o dels estudis d'arquitectura.... no crec que fos gaire bo pel glamour del Paul Newman imaginar-lo rascant un vegetal a 2/4 de 6 de la matinada perquè te una entrega de projectes i encara ha de fer les copies. (buff!! que antic que queda això de rascar vegetals..... la nova fornada segur que ni ho ha viscut ... però segur que encara es segueixen tallant dins amb el "cutter" per les presses d'acabar una maqueta) :-)

* * *

en altres intenta donar respostes FILOSOFA’N!
un fragment .........

HARMAGEDON IMMOBILIARI publicat el 25 d’abril,
... es un títol exagerat, caricaturesc... és en aquestes situacions quan la mort pot esdevenir vida i el final d'un procés l'inici d'un altre. ....... les possibles solucions i la solució definitiva de tot el que ens trobarem d'ara endavant.
Què esta passant?
Què hi podem fer ara? Què podem fer sempre?

i, el comentari que em va inspirar .........

Jordi, en un primer moment volia comentar-te el tema que desenvolupes, però m'ha agradat tant el discurs d'Steve Jobs que he repetit 2 cops l'audició.M'ha encantat la seva filosofia de la vida, el seu aprenentatge a la universitat de la vida!M'he sentit reflexada en alguns dels seus punts de vista, de com viu la vida! de com la vull i visc jo!gràcies pel regal virtual!

* * *

en uns demana PARTICIPACIÓ!
un fragment .........
Tu quina tries? publicat el 9 de juny,
Perquè no em dius quina solució t'agrada més?
Es tracta d'un avantprojecte ... oficines per la creu roja de Tàrrega.

i, el comentari que em va inspirar .........
Jo trio el primer estudi, amb una variant en els punts de llum natural en el passadís, el faria a tot el llarg del mateix, un sostre amb un material translúcid.
La il·luminació artificial indirecta, aprofitant la irregularitat dels accessos als despatxos.Sort!

al que Jordi em va respondre ....
Es la primera proposta que vaig fer i es la més "desordenada" de les tres. L’únic dubte que em genera es si l'espai del passadís seria molt "personalitzat" per la gent que hi treballes/passes o be seria un galimaties , es a dir...tot i les irregularitats quedaria clar el "patró corba"? o guanyaria el caos a l'ordre.
Es com en una improvisació musicalment parlant. Cal un cert ordre que es repeteixi perquè qui escolta ho pugui reconèixer, retenir i així valorar-ho. Sinó , qui ho escolta no entén el patró, la línia argumental i perd l'interès per escoltar, lo qual en termes musicals , es el fracàs :-)

* * *

en altres COMENTA!
un fragment .........
Vull comentar una tesi doctoral de l'any 2003 d'Helena Coch Roure titulada:
LA UTILITAT DELS ESPAIS INÚTILS: Una aportació a l'avaluació del confort ambiental a l'arquitectura dels espais intermedis, publicat el 9 de juny,
I ho vull comentar per dues raons... perquè m'agrada que es posi èmfasi en lo intangible a primera vista.... En allò que dona qualitat de vida... aquests espais de transició .... els que fan la diferencia entre allò que agrada i el que es desagradable.


i, el comentari que em va inspirar .........
Vull fer esment també de la importància del disseny dels espais intermedis: públic i privat. El disseny de la franja o espai que des del carrer a casa hem de travessar, és un primer indici o sensació de un bon o mal benestar a l'arribada.Els privats que, per mi el seu disseny, no tenen límit! i que gaudim dels mateixos en la intimitat de la nostra llar, imprescindible que el seu tractament reflexi la nostra personalitat (del client).Una bona comunicació o un saber transmetre l’idea que aportem, imprescindible!

al que Jordi em va respondre ....
Tinc pendent un post sobre la visió de gènere en l'espai públic on també parlaré d'aquest tema tant important dels espais de frontera. Però en el post de "tipologia edificatòria" es on volia fer esment també de la importància d'aquests espais de transició.

* * *

en altres es REBEL·LA!
un fragment .........
ESPECIALISTA publicat el 30 d’abril,
Persona (P): Ah! Vostè es arquitecte? que interessant... i quina es la seva especialitat?JordiRiusBonjorn (JRB): *MUTE ON* proctologia
... *MUTE OFF* nnno, no m'agrada ser especialista en res...

i, el comentari que em va inspirar .........
Hola Jordi! Per la nostre trajectòria, pràctica o encàrrecs, dona la sensació de que estàs en “algo” especialitzat,a mi m’agrada molt la diversitat, que no la disparitat, els nous reptes! Ara mateix, 2,18 h. de la matinada he arriba’t a casa de fer de NO especialista de dret penal i, com dius tu com a P (persona): agafar amb les mans, les mans del meu client, desprès d’un atac d’ansietat per la situació viscuda (que no ve al cas) i notar com es relaxava a l’hora de parlar, molt juntes les cadires i de tant en tant una carícia …….. visca la NO especialitat!

* * *

Sigui quina sigui la interpretació que facis, et desitjo que continuïs toca’n, però sobre tot:

“sigue hambriento, sigue alocado”

Steve Jobs


2 comentaris:

Striper ha dit...

Jolines guapa quina vidilla que tens tu amb el tomba i gira dels comentaris. Petons de platja.saladadets.

Jordi Rius Bonjorn ha dit...

Ostres Rosalia... no em facis aquestes coses en public que em fa vergonya!!
Comentes lo de sentir-se una puça i jo tambe tinc aquestes sensacions com tu d'obrir-se al mon d'una manera tant directa com es un bloc. Però segueixo pensant que es la nova manera de fer el mòn. Creant xarxes i xarxes que a la vegada s'entrecreuen entre elles i potser algun dia l'esperit del llibre de les 10 revelacions es fara realitat.