divendres, 22 d’agost de 2008

nit a Montanuy … un passeig per les estrelles!

Una incertesa de cap a peus, de nit i de dia que em porta a un vertiginós buit i tristesa sovint disfrassada d'esperança, il.lusió i alegria.
No sé si faig bé de vestir-la amb aptituds positives o, aquestes, em provoquen una dicotomia que acaba amb aquesta angoixa ofegadora.
No sé quin fil seguir a part del de l'instant, un fil que no teixeix espectatives i tant fràgil que en qualsevol moment es trenca en plor, buidor i la tristesa més tangible.

EMI

Si pogues atrapar aquells instants i guardar-los en les meves mans, recorreria el meu cos com si fossis al meu costat.

EMI






Va ser una nit d’estiu amb un encant especial, amb un cel saltejat d’estrelles xiuxiueja’n en el firmament.
Moment compartit d’ambdues amigues en la solitud d’un cim ... nit a recordar, nit plena d’una bellesa especial i, que sense adonant-se, ens va transportar al món de la pau interna, de la serenitat.
Aquest món en el que les llàgrimes no són agres i la bondat del cor és la que preval. Sentiments plens d'amor per les persones properes i per les que s'han allunyat. Confidencies per poder entendre i respectar els records que ens feian mal.
El cor de la meva amiga es va omplir de sentiments i records que creia oblidats, records de la infantesa i que ja no tornaran.
Aquests i altres pensaments del passat llunyà i d’altres no tant. Records feliços, tendres i, de tant en tant, un xic de tristesa per les persones que ens han deixat.
Unes, perquè definitivament ja mai més tornarà veure. Ja no tornarà a passejar pels carrerons del poble, recordava amb tristesa, de la ma del seu pare estimat. Tot recorda'n la tendresa de la seva mirada i l’amor que li transmetien les seves paraules, sabedor de que algun dia, la seva estimada filla el trobaria a faltar. Altres, perquè tot i saber que existeixen, que simplement s'han allunyat, que hi són i que l’han acollit amb els seus braços en moments plens de passió, no els podrà tornar a reviure perquè aquest món és molt complicat.

Van ser uns dies idíl·lics en aquest poblet pirenaic d’estrets carrers com a túnels, travessats d’arcs que connecta’n les cases de gruixuts murs de pedra de marcat estil alpí, donant-li un aire especial.










Camina’n voreja’n el riu vem gaudir de tots els plaers que ens ofereix la natura, els vem gaudir amb els cinc sentits.
Aquelles olors dels arbres i de les plantes, aquell gust de les maduixes salvatges, aquella aigua fresca de la font ... aquell tacte de les roques quan preníem el sol per eixugant-se desprès del bany... la carícia de les transparents aigües del llac sobre els nostres cossos nusos, la carícia del sol que es col·lava amb dificultat entre les altes muntanyes i, sobre tot, la visió del paisatge de postal.




Vaig pensar amb el meu amic Walter (post de 15 de maig, Che! ... el meu dubte, WALTER ... la resposta), com hagués disfrutat!
Les nits però, van ser de gran bellesa i una en especial ...








... i, entre mig de les estrelles, de tant en tant, les llumetes d’un avió semblava que les vorejava fent-les ballar.
... vaig pensar en el meu amic Pere, un papà treballa’n (com diuen els seus fills) i, li vaig explicar el que estava veien en aquells moments i el que em feia sentir.
... ell que vola tant a prop de les estrelles em va respondre amb un desig, que ho desfruités a tope! perquè ... aquest cel és màgic!
... i segur que ho és, ell ho sap perquè passeja molt a prop i m'ho ha dit! jo m'ho crec!
... jo que somio desperta en passejar pels núvols, gaudint d'una imaginària suavitat, aquella nit a Montanuy, el cel i la llum de les estrelles em va captivar!


8 comentaris:

Striper ha dit...

Montanuy un lloc a La Ribagorza, perfecte per ana a perdr-se , per renovar forçes fer aquestas fotos que has fet i parir aquest post tant bonic i tendre.

rosalia ha dit...

gràcies Joan,
m'agrada't retrobar-te! feliç tornada de vacances!

menta fresca ha dit...

hola Rosalia,
llegeixo i comento habitualment en Joan i he volgut donar un tomb per casa teva, amb el teu permís.
Aniré pasant. Gràcies.

rosalia ha dit...

hola maca!
jo també et visito, tens una foto preciosa d'encapçalament al teu bloc.
Gràcies per venir!

Turandot ha dit...

Hola Rosalía, gracias de verdad por visitar mi blog. La verdad es que es sólo el lugar donde "vomito" lo que no puedo vomitar en el día a día. Así que me ahorro mucho dinero en terapeutas, psicólogos, astrólogos y demás bichos raros jaja.
A partir de ahora, repasaré mi más que escaso catalán para disfrutar de tu blog. Un abrazo desde Tenerife
J

Striper ha dit...

Noia tens una cosa per tu a casa meva pasat.

Anònim ha dit...

Llegir-te és gaudir de la tendressa i el sentiment més acurat que es pugui imaginar, les estrelles deixen de ser-ho per convertir-se en camí i els amics creixen fins les estrelles.
Un petó enorme a la llum de les estrelles!

Striper ha dit...

Jo ja no et puc deixar el peto a la llum dels estels, ja es de dia, pero a casa meva tens una cosa.