dilluns, 21 de juliol de 2008

... reinventar-se la vida!


És un primer pas, forma part d’una filosofia molt i molt particular.
Reinventar-se la vida perquè no et sents satisfet amb la que has tingut, o be, perquè necessites noves il·lusions per no caure en el tedi de la monotonia.
També per por a caure en el que altres persones del volta’n comenta’n, la línia plana en que transcorre la seva vida, sense sobresalts i emocions desequilibradors del dia dia.
El sofriment d’una situació nova no assumida, la tristesa que s’intenta pal·liar a base de medicaments psiquiàtrics per tal d’obviar el dolor emocional que ens toca viure en un moment donat.
La filosofia actual del NO al dolor, de l’origen que sigui, en aquest cas en que exposo, al “no patiment anímic” he detectat el preu a pagar en el meu voltant: la “línia plana anímica”.
Els que estem en l’altra punta, ni millor ni pitjor, amb les nostres puges i baixons; amb les nostres llàgrimes i rialles; gaudint d’emocions extremes, realment ens acostem a la perfecció?
No, no ho crec, ambdues persones ens envegem les situacions, pel que comentàvem entre amigues, tant la de la línia plana com la meva, quebrada pels revolts de les emocions. Què trist no poder gaudir d’un equilibri emocional amb la proporció justa, ens queixàvem! Amb la suma de les dues situacions, dividides per dos i, apa! la felicitat!
Tonteries com molts sabem!
Comentava a un altre amiga ahir que, quan els records ja no ens fan mal, quan ja no ens provoca aquell dolor tant sagnant, sinó que l’assumim com a una experiència del passat. És quan, al fer el balanç de la nostra nova situació, no més un sentiment ens pot donar la serenor d’esperit, la visió llunyana i distesa del passat.
Aquest sentiment és el provocat pel nostre comportament, el haver estat rigorós i conseqüent en el sentiment mostrat i viscut; el haver actuat amb rigorós joc net.
Joc, sovint, en que hem errat però que vem ser a temps o se’ns va donar l’oportunitat de rectificar.
Moltes situacions doloroses entre dues persones, sovint són provocades per un error en la percepció dels fets, però sobre tot, de la percepció que cadascun en rep dels sentiments, tant els sentits com els rebuts.
No sempre hem d’interpretar que hem estat traïts o no estimats, al menys particularment, a mi no em serveix de consol per poder assimilar el dolor que ens provoca un sentiment frustrat.
El adjudicar a una persona el protagonisme de la nostra desgràcia, de provocar el nostre neguit, no sempre és real. Com tampoc és real el sentiment de consol que ens provoca el pensar que s’arrossegarà davant nostre admeten el seu error perquè s’ha equivocat en la seva decisió.
... bajanades! és el que és i s’ha acabat! per dur que sigui admetre la realitat.
Al final soc jo la que em quedo sola, ja sense dolor, i és aquí on la meva reflexió volia arribar. Realment vaig ser una persona honesta i conseqüent amb les meves paraules i el meu comportament?
La meva consciencia em diu Si i això és el que m’afalaga i em fa sentir forta, optimista i amb bones vibracions! i em provoca la resposta del perquè
..... m’he reinventat la vida!

...... la poesia de Cecilia

Quien la escribía versos dime quien era
Quien la mandaba flores por primavera
Quien cada nueve de noviembre
Como siempre sin tarjeta
La mandaba un ramito de violetas

4 comentaris:

Striper ha dit...

Reinventar la vida en prenc nota per que crec que es una BONA MANERA DE ENCARAR-LA.

Anònim ha dit...

"Potser la vida és més senzilla del que imaginem i viure-la suposa rebre del teu entorn alló que necessites i donar a qui és capaç de rebre tot alló que pots. Viure és tirar endavant amb la plenitud dels moments feliços i amb l'empenta que donen els dolents si saps que quan acaben surt el sol.
Reinventem la vida, digues-ho com vulguis, però siguem feliços donant felicitat.

Anònim ha dit...

ROSALIA, ETS LA TROBALLA D´AQUEST ESTIU!!!! ( L´ESTIU DE LES VERBENES ) UNA ABRAÇADA!!!!!

L'espia ha dit...

Plantejar, replantejar, canviar, reformar, rederocar ( com diuen a Ikea) la nostra vida. Són conceptes que molta gent ens plantejem. Però com dieun: un camí, una cosa facil de dir i tant díficil de fer. És untema tant profund. Es podrien dir tantes coses. Però m'ha agradat llegir els teus plantejaments sobre com replantejar i rebre el que ens porta la vida.

Fa temps que t'he d'enllçar. Ara ja som veïnns.

El veï del 2n 2a.

Àlex