Un retall d’aquest jardí és el que he fet servir per l’encapçalament del meu nou blog, millor dit, del nostre blog, perquè tot i que ha partit de mi la iniciativa, he engrescat a un parell de col·legues (advocada i advocat) per col·laborar en el seu contingut.
És un jardí en primavera, són fotos del maig de 2008. És el jardí al que fa poc, un mes escaig, vaig tornar. És el jardí que aviat tornaré anar.
És un jardí que de tant en tant, des de fa molts anys, gaudeixo un parell o tres cops a l’any. És un jardí que, des del primer cop que vaig estar, em va transportar al país de la fantasia... un lloc idíl·lic per somiar!
Ple d’arbres i plantes autòctones de la Toscana, torretes gegantes de terrissa amb llimoners, tarongetes...
La casa semi coberta d’eura i boungavilla ... i,
la majestuositat dels dos xipressos de l’entrada dóna’n la benvinguda. Com la meva amiga em va explicar ...
Els gossos han envellit amb els anys, algun a mort per l’edat, els seus fills continuen vagueja’n pel jardí ...
La torre vigia (Via Regia Romana) majestuosa, les estàtues, les vistes ... ja em ve la melangia de les olors de les plantes, de les flors, de les llimones... ja hi vull ser amb les meves pintures,el meu cavallet i la tela, perquè ja ser el quadre que vull pintar. El tinc al cap des de fa dies, ja falta menys per tornar!
1 comentari:
Nena t'envejo, petons.
Publica un comentari a l'entrada