dissabte, 28 de març de 2009

amb la vènia senyoria … on té l’ànima?

“abraça’m perquè tota tu respires amor” això em va dir una persona ahir, que al trobar-me pel carrer espontàniament, em va demanar una abraçada.
Un dia abans m’havien abraçat dues persones, que davant de la resolució favorable d’un tema professional que posava fi a un “sense viure” de més de tres anys, no van poder contenir l’emoció i les llàgrimes. Jo no vaig plorar perquè, llògicament, m’ho miro amb un altra distància. Però la serenor interna d’aquella nit, per la feina ben feta, no em va deixar dormir. Tampoc vaig poder, ahir, concentrar-me en cap més tema. Voltava com una autòmata, incapaç de fer cap esforç mental. No vaig poder evitar que m’impliqués el tema anímicament.
Perquè, on tenim l’ànima? jo no sé ni tant sols que és! No sé si, com diuen, és el cor, són els sentiments o és l’amor ...
Només sé que la sento a flor de pell, tant pel bo com pel dolent. Que em fa mal o feliç una mirada, una paraula, un gest ...

1 comentari:

Striper ha dit...

Rosalia no sabria dir-te on tenim l'anima pero la tenim es la vida.