dilluns, 13 d’octubre de 2008

Te di mi vida … te di mis ojos!

Hi han diferents maneres de donar la vida, la directora Icíar Bollain (2003) ens va mostrar “una” en la seva pel·lícula “Te doy mis ojos”, però hi han tantes …
Diuen que si entregues els teus ulls, al no poder mirar-te, no et veus; no pots estimar-te. Recuperar els teus ulls és bàsic per recuperar la teva vida, diuen
Però com pots recuperar-la quan et mires i t’adones de que no la tens? què el que veus, només existeix a la teva ment!
Manera lenta i eficaç que t’avoca a la mort en vida és quan per sobreviure optes per callar, per no tenir veu, pel silenci i la soledat.

Aquest silenci protector, tant de la por com de l’angoixa, que ha crescut amb tu any rere any; amic fidel que t’aporta seguretat i també un altre vida …
Una vida en que no corres perill perquè ningú la veu, en la que tot és pau i harmonia, perquè tot queda en la teva intimitat.
Amb el temps perds la capacitat de discernir, en el món dels sentiments, què és somni o realitat; què és vida …
Quan ets conscient, perquè has cregut que has recuperat la llibertat, te n’adones de què ja ha passat mitja vida. Que no la saps viure perquè no has viscut mai tu, sinó a través dels altres a qui has donat els ulls …
Et sembla que camines i, caus! que parles i, no t’escolten! que mires i, no et veuen!
La vida real és dura! trobes a faltar el somriure dels teus somnis, les carícies … és massa tard per aprendre a comunicar amb les persones que t’envolten, has estat còmode masses anys, callada! sense
incordiar!
Tornen les llàgrimes, com si amb el dolor de tants anys no n’hi hagués prou! el càstig per algo que has fet, existir suposo, és cruel …
Deia ahir una amiga que, només des de la llibertat podem construir … en el meu cas, una nova vida.
... efímera llibertat! massa tard per construir o recuperar quan mai t’ha estimat la vida …
Des del desencís, torno al món dels somnis!

… bon jour tristesse! fidel companya i amiga,
tu ets la única que mai m’abandonaràs!

3 comentaris:

Striper ha dit...

No puc creure que tu ara caiguis en el desencís, Fotali canya a la vida nena.

Anònim ha dit...

Rosalia: de vegades mirar al davant vol dir mirar dins teu, de vegades esperar vol dir donar un pas endavant, de vegades viure vol dir avançar-te sense esperar... però sobretot hi ha una dita que m'enamora: si la vida et dona l'esquena... TOCALI EL CUL

Anònim ha dit...

Ja està bé Rosalia... Mai no és tard per viure la teva vida

A mi quan parlo ningú m´escolta ( ja saps qui soc ) i cada vegada que em passi ho diré en veu alta perquè no m´ho vull quedar per mi...EXIGEIXO EL MEU DRET A QUE M´ESCOLTIN...
Anima´t Rosalia que la tardor 2008 ve amb curves...i ja saps!!! EXIGEIX A LA VIDA EN VEU ALTA TOT EL QUE NECESSITIS D´ELLA