dijous, 16 d’octubre de 2008

Si Cal... el vestit d’una Dama!

per que Manresa ho val!
... Si Cal i, clar que cal!
encara que de mica en mica, vestir Manresa!
S’ha de fer perquè la ciutat és com una Dama, amb cos i ànima, que ha de lluir les seves millors Gales.
El vestit són els seus edificis rehabilitats, segurs i bonics! així com, la urbanització dels seus carrers amb els serveis adequats, un bon calçat!
L’ànima és la seva història i, la vida de les persones que l’habitem, la seva delicada roba interior!

Poca gent creu que la revitalització del casc Antic de Manresa és possible, per sort jo conec unes quantes persones que, no només i creuen, sinó que hi aposten fort perquè això sigui una realitat.
Són persones apassionades que arrisca’n amb il·lusió!
Tema de conversa sovint al meu entorn, són les diferents propostes d’iniciatives, innovadores moltes d’elles i, que tard o d’hora, no només l’exemple de l’Emi reobrint el Si Cal, sinó també altres d’allò més interessant, que es va coent al meu voltant.
Totes aquestes persones estan d’acord quan fan el següent comentari:

“quan arribo a qualsevol ciutat, el primer que visito és el seu casc Antic”

... també m'agrada!
Als matins d’hora del cap de setmana, quan la gent no treballa i sembla que la ciutat dorm, passejar pels carrers solitaris, sense presses i sense rumb. Amb la mirada curiosa se m’il·lumina cada cop que descobreixo un racó nou, una porta antiga, la pintura d’un porticó! ...
... també!
Passejar sota la llum esmorteïda que transmet l’enllumenat de sodi que il·lumina la ciutat, especialment, l’ambient creat en el casc Antic!. Tot plegat em transporta, m’asserena, m’abraça i m’acarona l’esperit...

... i, torna’n a l’enunciat!
Manresa i la seva història són un punt de partida ric, viure-la i donar-la a conèixer, ho hem de fer amb el seu millor vestit!
... i, què pinta el Si Cal amb tot això?

doncs, d’entrada, està ubicat en una planta baixa d’un edifici de recent rehabilitació. Amb un interior en que s’ha recuperat, tant els gruixuts murs de pedra, com el seu embigat; reforçat i tractat per aconseguir, amb l’acurada decoració que en Josep Mª Roma, propietari, en el seu dia va vestir amb tanta il·lusió!


un vestit nou per estrenar!











També, en un futur que esperem no sigui llarg, situat en el xamfrà de dos carrers, Santa Llúcia/Galzeran Andreu, serà un punt de pas per accedir a la passarel·la peatonal projectada, que aproparà el barri de les Escodines amb el centre de la ciutat,

s’augura un bon calçat!




... i, aquest divendres 17, a partir de les 20,30 h, s’inaugura el
Si Cal amb cava i pa amb tomàquet per tothom!
També serà quan en aquest punt de la ciutat,

l’engalanada Dama s’aixecarà la faldilla,
per lluir amb la falsa coqueteria de femme fatal,
les delicades mitges de seda cobrint les tornejades cames,
saltejades amb pedreria i un petit tresor: el Si Cal!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

MOLT BÉ ROSALIA... ÉS UN PLAER LLEGIR-TE!!!!
ESTIC ABSOLUTAMENT D´ACORD EN TOT EL QUÈ DIUS DEL BARRI VELL.
SOC UNA DEFENSORA DEL BARRI I QUALSEVOL INICIATIVA QUE LI PUGUI DONAR VIDA ÉS BENVINGUDA I SI ÉS UN PROJECTE COM EL DE L´EMI ESTIC SEGURA QUE POC A POC EL BARRI ES VESTIRÀ AMB AQUELLA PERSONALITAT QUE NOMÉS TENEN LES DAMES...
TINC LA SENSACIÓ DE QUÈ EL DIA DE LA INAUGURACIÓ DEL SICAL COMENÇA UNA NOVA ETAPA ....PETONS

Striper ha dit...

Rosalia molt poetica pero lo de les mitges de seda m'arribat.