exploradora d’idees !!!

Sí, aquesta és la meva definició, me l’acabo d’adjudicar; però no us penseu que és del tot “collita pròpia”. Té a veure molt un article de la Vanguardia publicat en la seva contraportada del 2 de juliol.
En l’entrevista a Mikel Horn, explorador ..... explorador de la Terra, que en resposta al periodista que dona per "sentat" que tota la Terra estar ja explorada; comenta que queda quelcom per explorar:
“el que passa en el meu interior quan viatjo en certes condicions . .....”
Deixa’n de banda el contingut de l’entrevista, aquesta resposta em va inspirar aquest post, em vaig sentir identificada amb la resposta al periodista.

També jo em sento exploradora, exploradora de sensacions, les que em provoca'n les persones del meu entorn.
No soc cap erudita de l’ésser humà des de cap disciplina científica, ja sigui l’antropològica, social ....
Soc autodidacta per plaer personal en disciplines, sovint, dispars. Una vesant que m’agrada especialment és analitzar el comportament humà, les reaccions de les persones en certes situacions.
Per si algú llegeix aquest post, vull deixar clar que les meves màximes en els meus escrits i en les meves opinions són apreciacions personals.
Ho faig en base a les emocions o idees que em provoquen i en cap moment amb ànims de jutjar.
Tot plegat per di la meva i posicionar-me sense manies sobre temes que m’interessen, que em provoquen inquietuds. També he observat i m'ha cridat l'atenció, una continua “dicotomia” o “bipolaritat” en els seus comportaments, fet que afecta a tots els nivells de la societat i que m'ajuda a entendre situacions més properes, més personals.
En un món i un entorn en el que dir el que penses, el pendre partit significa tot sovint, un rebuig; un no "saber estar" però que em produeix "l'adrenalina" del dia a dia i que daban de les hipocresia social, em fa sentir per sobre, perquè la meva opinió no cotitza al mercat (tot i que en soc conscient que "la meva" no és gaire important).

“Fastiguejada” en moltes ocasions per la “falsedat” que impera en el dia a dia i, compta! també jo me’n porto una bona part, tot i així m’agrada de tant en tant “dir una mica la meva”
Vaig començar aquest blog arrel d’un comentari que vaig fer a un altre col·lega, ho vaig fer ben be sense pensar el perquè i el com.
De fet a mi el que em “mola” és fer comentaris als altres, quan tingui una estoneta el cap de setmana tinc al cap fer un post sobre “comentaris de comentaris a altres blogs”. Ara ja fa un temps prudencial en que, desprès de seguir blogs que m’agrada comentar, en puc fer un balanç de com ha anat, de quines idees m’han aportat.
Al definir-me com a exploradora d’idees no tant sols faig referència als blogs, si no a l’experiència quotidiana del meu entorn. Em considero una persona rica en relacions personals
He penjat, amb més o menys, assiduïtat escrits que mai tinc programat; com deia un col.leguilla: a casa meva faig el que vull i, sense pressions, tant sols quan m’ha vingut de gust esplaiar-me, he anat publica’n.
No em menjo el “tarro” excessivament amb el tema, simplement quan sorgeix una idea. Per mi tampoc se’m fa carregós comentar altres blogs, al llegir-los, espontàniament els comento, de vagades i més d’un cop “irreflexivament”. M’ho prenc amb molta “afició”, com si m’anés la vida.
Tot plegat i quan els rellegeixo, també perquè alguns autors comentats em responen, cosa que m’agrada especialment; me’n faig creus del que he dit un cop passada la passió, més que res perquè al comentar-ne de qualsevol temàtica em despullo anímicament i clar, si faig un recorregut per alguns ... déu meu! algun em provoca un “cert rubor”.
Ho escric entre cometes perquè tot és relatiu, la sinceritat en l’exposició no té perquè fer posar les mans al cap a ningú i aquest és un tret meu que, aquestes altures, no sempre puc dominar. És molt més greu quan "fico la pota" a nivell oral, aixó em causa un "no viure", que em passo la vida intentant justificar la "sortida de to".

En fi, a pesar de tot, no em plantejo canviar d’estratègia, la meva pretensió, de fet, és la comunicació i un comentari, encara que en algun moment soni a feridor; no deixa d’aportar punts de vista diferents que de vagades no veiem des de la nostra posició.