dimecres, 2 de juliol del 2008

drets humans .... solidaritat amb SIDI IFNI !!!

El món, sabem, està ple d’històries individuals que humanament es mereixen la seva difusió, com la de Brahim, Jalim, Mohamed ....
Còpia de moltes més històries ni millors ni pitjors, històries de vides .....

La d’aquests amics, perquè no? amics, tots tres m’han ofert la seva amistat, vull que sàpiguen amb una pinzellada en aquest post de la seva realitat, el que penso i el que m’han trasmès amb el seu relat .....
Tots tres m’han volgut fer partícip a través de les seves realitats, realitats personals frustades per una realitat política, econòmica i social; la del seu poble Sidi Ifni ....
Brahim escriu poesia (va estudiar literatura francesa), Jalim és un virtuós del llaüt, instrument mare de la guitarra espanyola, que a Madrid finalitza aviat el seu doctorat i Mohamed, desprès d’haver finalitzat la seva llicenciatura en dret, no pot sobreviure exercin en el seu poble, ell forma part del colectiu que en diuen de diplomats ...
Tots tres tenen en comú un objectiu: difondre la denuncia de la violació, violació de varis i varies categories de Drets Humans ....
Volen denuncià la repressió i estat de setge que estan vivint els ciutadans de Sidi Ifni, ciutat portuaria de l’Àfrica occidental.
Repressió per part de les forces policials i militars, diuen que uns quatre o cinc mil ..... i en portada d’una revista de gran difusió en el Marroc que em van ensenyar, enfundats en els seus lluents uniformes esgrimint les metralletes de rigor ambdós representants dels cossos anomenats, somriuen a la càmera sense pudor sota un gran titular .... els alliberadors !!!
Per escarni de la comunitat de la ciutat que, arrel de la manifestació que van protagonitzar, quan van sortir al carrer a manifestar-se per tal de reivindicar els seus drets civils i socials ....
Han vist violats els drets de primer rang, entre d’altres i el primer, el de la “vida”, que el govern oficialment a negat arrel de la denúncia feta pública per la cadena Al Yazzira, i prenent mesures legals contra els responsables de la difusió que per part d’una ONG, proclamava el número de morts causats arrel de la repressió de les forces policials i militars ......
La resta de denuncies per Youtube, per internet; les fotos i videos de tortures; testimonis de violacions als domicilis; el pillatge i la corrupció ... així com, la “vox populis” cada vagada més estesa, de que és una pràctica habitual la desaparició de cadàvers i per tant les morts, per ells no hi conten, no són oficials: “nulla crimini” sin “corpus delicti”
“Els alliberadors” del gran perill que pel règim dictatorial instaurat en aquests pais significa la conjunció d’idees de diferents grups socials, per ells revolucionaris, com són: diplomats en atur natius del lloc i descendents dels marroquis arrivats als anys setanta; corrents amazighs (berebers) sensibles, diu la premsa i jo no ho ser ben be, sensibles al discurs independentista del Front Polisari .....
Em comentava Jalim que Manresa és molt coneguda al seu poble, la comunitat actual a la ciutat s’acosta als dos-cents. Percentatge elevat si tenim en conta que Sidi Ifni es mou entre vint i vint-i-dos mil habitants. Un dia al metre de Madrid va sorpendre a una manresana que, acostant-se amb ell per demanar foc, quan li va demanar Jalim de quin lloc era pel seu accent, desprès de dir catalana; es va poder esplaiar amb ella del coneixement de la ciutat on té ell tants germans.
Jalim ens va regalar diumenge amb un petit-gran concert.
Petit per la durada material i gran pel ric contingut de la seva música. Gran coneixedor de les tendencies i història de la música oriental i occidental, ens va oferir temes fusionats d’amdues corrents, fusió d’aires: “música bereber” i "flamenc".
Em va sorpendre en dos moments, quan vaig reconèixer unes notes del concert d’Aranjuez i posteriorment, el tema de la “tarara”, aquest ultim em va explicar que ja ho va fer el “Lebrijano” en un concert al que va assistir al Marroc ....
També em va explicar la història d’una artista i, em sap greu no haver pogut memoritzar el seu nom, cap debantera i abanderada del moviment feminista en l’Egipte colonial, que durant els anys quaranta fins als seixanta va fer una gran aportació a l’art musical, mitjançant la fusió de la música oriental i occidental.
Gran compositora i cantant, que als seus inicis va haver de disfraçar-se d’home per actuar en públic, i com s'ho va ingeniar, deban del refuig integrista a la música, per transmetre la música oriental clàsica, recitant salms, fusionats amb la música anglesa de l’época.
Va iniciar un estil que ha tingut des d’allevorens molts seguidors.
M’allargaria massa en explicar el que, entre el refrescant suc de meló i la crema catalana, l’aigua amb llimones fresques i el cava, vem parlar tots plegats.
Sobre tot l’apreciació personal d’una gran desconeixença de moltes realitats.
Realitats que s’haurien de matitzar i que no és l’objectiu d’aquest post, amb aquest escrit pretenc afegir-me, solidaritzar-me a nivell personal amb una violació i difondre, encara que des de la meva modesta aportació, les seves reivindicacions contingudes en el següent punt:

- LA INMEDIATA RETIRADA DE LA CIUTAT DE LES FORCES D’ ORDRE PÚBLIC
- L’ALLIBERACIÓ INMEDIATA I INCONDICIONAL DELS DETINGUTS
- UNA INVESTIGACIÓ INDEPENDENT DELS FETS I PROCESAMENT DELS AUTORS D’AQUESTS ABUSOS
- L’ACEPTACIÓ DE LES LEGÍTIMES REIVINDICACIONS DELS HABITANTS DE SIDI IFNI
- NO A LA MARGINACIÓ DELS AIT BAAMRAN


3 comentaris:

Striper ha dit...

Havia sentit parlar alguna cosa ara amb el teu post ja en se mes, un tema molt injust.

Anònim ha dit...

A Espanya, a nivell periodístic, no hauràs trobat gaires noticies d’aquests fets. Unes breus referències a TV3 en el seu dia i no gaire més.
La consigna per internet era “fer-ne el màxim de difusió per a qualsevol mitjà” Pensa que tenim una “monarquia parlamentaria” agermanada amb el país veí i molts interessos comercials amb la Unió Europea, com és el lliure mercat. Els acords econòmics “priman” sobre qualsevol dret inherent a la persona, entre ells el de la seva dignitat, són els nous “aires” de la Europa Social.
Em provoca “vomitera” mental quan més d’un membre d’aquesta comunitat, ex-colonia espanyola, em parla amb orgull dels seus avis espanyols. Parlen ufanosos de la llengua de l’imperi apresa amb l’entorn familiar, es queixen del canvi d’idioma a les escoles i universitats, francès i anglès, com si els volguéssim prendre la seva identitat "pobres, estan ben enganyats; encara que jo diria: confosos". També és “penós”, arrel de les noticies que corren per internet, comentaris “d’ex-combatents espanyols” que proclamen l’orgull de pertànyer en aquells grans temps a “l’Espanya grande i libre del règim anterior” .... buaaaaf!!!!!!!

Jordi Bonvehí i Castanyer ha dit...

interessant reflexió, buscant per Internet costa trobar informació sobre Sidi-Ifni, has de buscar en portals de contrainfos per trobar quelcom d'interessant...

com aquest link...

http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/346279/index.php

Salut!
Jordi