BUSCA’M ........... al TXOKOA

Busca’m ....... és una recepta casolana que més avall us descriuré ....... al Txokoa és com la sala d’estar de casa, però sense està a casa!
....... a mi em va el “mojito” ja ho tinc clar! a la meva amiga d’infància la “caipirinya”, per aixó, no ens vam barallar!

....... al TXOCOA no et trobes mai sol! serà la música? serà l’ambientació? o serà l’acollidora rebuda del Nando i la Carme? que prepara’n les begudes amb tanta devoció!
Jo crec que és tot un munt de detalls, incloses les flors!
........ m’ha explica’t un “assidu” que millor que no demanis al Nando cap cançó, va a la seva bola, però quina intuïció!. Entre tema i tema, els meus idolatrats King Crimson i Robert Freep (Islands) .
Els meus col•legues de generació del “rock simfònic” haguessin al•lucinat amb la bona acústica del local!
Sorpresa també una nit, quan un altre assidu va tancar els ulls i em va comentar, tot sona’n “entre dos aguas” de Paco de Lucia, que ja tancaven el local! perquè el Nando posaria Vivaldi a continuació, les 4 estacions, sabia que ell no marxaria sense haver-les escoltat! i així va ser!
..... no sé exactament que va ser, si la nit, els mojitos, les caipirinyes o tot plegat entrellaçat, en la tauleta del raconet (entra’n a l’esquerra) i en honor de la nostra llarga amistat; l’ànima de la meva amigueta es va començar a despullar. Un dels últims dissabtes que em va venir a visitar. Tants anys separades geogràficament, sense abandonar el contacte ni la nostra amistat, en un raconet del Txokoa es va confessar!, em va deixar admirada d’unes confidències que val la pena relatar!
A la meva amiga l’anomenaré “Dulcinea” per salvar el seu anonimat i, per situar-la, ........ “en un lugar de la Mancha de cuyo nombre no me quiero acordar”, em sembla que diu Cervantes al començament, en homenatge al concepte ètic de la llibertat en la vida humana i, que se’n desprèn de la seva obra quan Don Quijote va en busca de l’ideal en la vida real.
Les confidències de Dulcinea van ser hilarants!, ara que he aconseguit no “tronxar-me” de riure, cada vagada que recordo el seu relat, em fa reflexionar el perquè de la meva ingenuïtat. Moltes preguntes que en ocasions m’havia fet, mentalment, però sense prestar massa atenció perquè coneix-ho de sobres la seva espontaneïtat, aquell vespre vaig poder interpretar:
perquè Dulcinea quan em venia a veure a casa sempre venia en taxi?
perquè Dulcinea sempre tardava tant?
perquè Dulcinea i jo mai vam parlar de sexe, a pesar de l’amistat?
i com una recepta culinària, començo el meu relat:

Recepta Casolana

Vaig descobrir que Dulcinea tenia debilitat pels taxis, bueno pels taxistes, sempre acabava arriba’n tard!
ja sigui per venir a casa, per fer una copa, un cafè......
.... una nit, en el lugar de la Mancha......... es va quedar sense tabac, acompanyada del taxista de torn que li va tocar, radiotaxi per a més claredat, busca’n per la romàntica ciutat on viu ella, va notar “algo” especial!
...... es tractava d’un taxista tipus Michel Dooglas dels bons temps, en moreno, dos anys menys que ella però que no va tenir problemes, ja he parlat de la seva espontaneïtat, en restar de la seva edat!.
Entre bromes i flirtejos, tal com em va explicar, la va portar al punt més alt de la ciutat i, abraçant-la per darrera es va entretenir en explicar, la història i la bellesa de la ciutat...........
Ja fa tres anys que dura la seva romàtica aventura amb el taxista, que per més inri és casat i la seva dona, que dirigeix la emissora no para d’incordiar!. Un dia, la dona va arribar a fer-l’hi fer al taxista quatre serveis, mentre la meva amiga sense presses i a mitges però saben que tornaria per finalitzar, no va tenir problemes en esperar.........
Dulcinea independent!, lliure i en una situació i edat en que pot triar, prepara amb amor l’escenari cada vagada que el seu taxista particular es pot escapar: banyera perfumada d’espuma, pètals de roses, espelmes .......... amb tota la il•lusió que dona, en aquestes altures de la vida, el primer cop (com moltes altres dones que coneix-ho) que disfruta de la sexualitat.
....... i sé que sona masclista però en el cas de la meva amiga és real, tota la vida pensa’n que el sexe no era res especial per ella, que no ho trobava gratificant i s’ha fet cert el dit en ella de que ..... no hi han dones frígides si no homes inexperts ..... o algo així, i en sé d’algun altre cas!
....... per tant ens hem de posar les piles les dones, ens hem de conscienciar, un cop descobert el truquillo difondre els nostres coneixements en la pràctica, perquè així els inexperts homenets aprenguin! i que tots dos ens hi sabem contentar!
Dulcinea, fantasiosa i sempre disposada al seu taxista fer tornar, s’inventa mil i una històries, a quina més hilarant! L’última i que em va impactar, sempre havia pensat que era jo la fantasiosa i resulta que, també es va fer certa la dita de "la realidad supera la ficción", al menys en plan casolà:
....... aquell dia, Dulcinea va col•locar una gran pancarta a l’entrada de la casa: BUSCA’M !!!
.........i el taxista, sense dubtar, la va buscar. La casa de Dulcinea és molt gran, però ell no es va desanimar!, i sabeu on i com la va trobar? Sorpresivament, al obrir les portes d’un armari "de par en par", completament despullada i amb el cos embadurnat ........... de NUTELLA !!!
La resta cadascú s’ho pot imaginar, sense banyera ni dutxa, la meva amiga completament neta va quedar....
....... un petonet amigueta, comparteixo la teva felicitat!
ah! me'n descuidava, com a les pel•lícules, tots dos estan molt enamorats!