dimecres, 3 de setembre de 2008

passió per l’arquitectura … passió per la rehabilitació!

“Els materials nobles envelleixen amb dignitat, s’hi nota el pas del temps i això els dona una bellesa especial”

Són paraules del meu amic Pep Lluis (Josep Lluis Pastor, arquitecte), mitja vida de costat a provocat que,
... mica en mica, els dos, també anem envellint amb dignitat; la que ens dona una base sòlida per fer-ho, l’amistat.
Encara que per nosaltres, el compartir tants i tants moments, rejovenim cada dia perquè tenim un tret en comú: la passió!

És difícil mantenir-la al llarg del temps, diuen, jo no hi estic d’acord! i segur que ell tampoc. En un dels seus escrits, ja fa nou anys, descrivia l’arquitectura com a:
Els espais i les formes entre les que vivim cada dia ...
Ho és l’espai on ens despertem, l’escala que baixem, els carrers per on passem cada dia i les places per on passegem. Ho són tots aquells espais que ens diuen alguna cosa, que no ens deixen freds; que són més o menys agradables o suggerents, dels que t’enamores o potser arribes a detestar. Tots aquests espais són Arquitectura.
També deia,
A vegades les coses no les busques, sinó que t’hi trobes, t’hi veus arrossegat i no saps perquè. Desprès arriba un moment en què comences a prendre consciència d’on ets i del que fas.
Jo vaig ser conscient de la seva passió per la rehabilitació des de molt al començament de la seva carrera professional, encara sóc testimoni, sempre ha apostat pel casc antic de Manresa.
Ha estat i és dur, no ja com a professional, sinó per la dura tasca de convèncer i transmetre el que ell ja té clar: engrescar i tirar en davant el procés, sovint llarg i costós de la rehabilitació; però que se’ns dubte i, això ho comparteixo amb ell, el resultat compensa l’esforç.
Han passat els anys i té una llarga llista de cases importants que ha rehabilitat: casa Gabernet Español, casa Solercasolleres, casa Morros, casa Asols, casa Torra, casa de Sant Ignasi Malalt ... i també un edifici industrial llegendari a Manresa, la Maquinaria Industrial.
Però no és amb aquests noms amb els que ell em va mostrar la seva passió, va ser amb cases del nucli antic més modestes però no per això importants. Edificis situats en els carrers: Talamanca, Barreres, Pou, Sant Agnès i Jorbetes, Sant Miquel, Nou, de la Mel, Santa Llúcia, Sant Bartomeu, Piques, Carme, Urgell, plaça Gispert ... els he posat de memòria, segur que en falten, ah! i no faig esment dels de la comarca, que són uns quants.
Crec que no sóc massa objectiva quan parlo del meu amic, d’acord!
També he viscut al seu costat les decepcions, hores i hores treballant amb estudis i propostes que no s’han materialitzat, o bé, que les ha realitzat un altre company. En aquests casos també és tema de conversa quan passem pel davant, te’n recordes del nostre estudi? o, de la nostra proposta? ...
Hi ha tants i tants detalls a tenir en compte en una rehabilitació ... el meu amic hi posa la mateixa il·lusió, tant si és o no important, forma part de l’arquitectura, és la seva passió!

6 comentaris:

Striper ha dit...

Interesants opinions del teu amic i interesants valoracions les teves que han fet un post magnific.

L'espia ha dit...

La rehabilitació és una segona oportunitat, el millorar o donar una segona oportunitat a un edifici. Al barri antic de Manresa li conve molt la rehabilitació. I li convé molt menys les "rehabilitacions" destructores que fa l'Ajuntament, unes accions que espatllen el barri. Perquè rehabilitar és ua feina petita i costosa però, en canvi manté i potencia la personalitat dels edificis.

Àlex

menta fresca ha dit...

és una de les millors rehabilitacions que heu fet plegats, la solidesa d'aquesta amistat!!!

menta fresca ha dit...

Eps!
un dia d'aquests no ha sigut santa Rosalía?
FELICITATS!!

rosalia ha dit...

Moltes gràcies!
Justament és avui però no deuria ser tant santa perquè ningú em felicita.
Ets la primera i a l'hora que és, jo diria que seràs l'única.
Un petó ben fort!

Jordi Rius Bonjorn ha dit...

i amb el teu escrit demostres que tu ets una persona apasionada. Felicitats :-)