dijous, 8 de maig del 2008

Florència pro DRETS HUMANS !!!

Firenze, Patrimoni de la Humanitat, també s’ha mullat en la seva defensa pels DDHH! Dona suport al prec del Dalai Lama a la Comunitat Internacional
“Pel diàleg amb la Xina i els Drets Humans al Tibet”
M’encanta viatjar! sobre tot visitar poblets, comarques i grans ciutats. Desprès de tant de temps sense sortir de Manresa, visitar a la meva amiga a la Toscana m’ha permès respirar, fer un “kit kat”.
Avantatges de l’amistat! conservada i mimada al llarg dels anys, com deia no fa gaire a un amic: “regada amb gotetes de carinyo” o, com deia una frase de la que no recordo l’autor/a “l’amor neix en el camp i es rega en el jardí de casa”.
Com altres vagades, passejar per Firenze i deixar-te abraçar pel seu alè, recorre carrers i carrerons; monuments i mercats; bars i restaurants ....... quin plaer! tornar a recorre descalça el casc històric d’aquesta meravellosa ciutat!
La foto del meu viatge, al llarg de les 210 imatges preses per la Toscana, per molts motius m’ha quedat impresa en el cap!.
Les vivències viscudes a tots els nivells m’han impactat i, no només per la bellesa del paisatge de la zona i la ciutat que en varies ocasions ja he visitat, també anímicament i com en altres vagades, a nivell humà.
Vivències a nivell humà, des de les més sorprenents i gratificants a la més, irremediable, decepció i que en aquest post no cal reflexar (arxivada!!!).
Tot plegat un enriquiment personal que no deixar de sorprendrem i, m’agrada que la vida em sorprengui! m’ajuda a reaccionar, quin avorriment si tot estès controlat!
Soc de les que els hi agrada, no sé si la gent ho fa però a mi m’encanta, quan em demano un entrepà i diuen de que el vui, contestar: del que et vingui de gust a tu..... si! sorpresa!
Sense buscar, tenia clar que m’anava a relaxar, vaig trobar la “idea” que necessitava de quin i com exposar el tema dels DDHH pel dia 15 de maig al meu bloc, de la ma de una nova amistat! En el “batibull” d’idees que porto al cap i que necessito endreçar, aquesta era una d’elles.
Ja només em queda plasmar-ho per escrit i saber transmetre com ho vaig viure, per si algú s’ho llegeix.
Un gran repte per mi entrellaçar les idees i experiències d’aquesta persona tant enriquidora que, a instància meva al llarg de dos sobretaules compartides havent sopat, em va intentar transmetre la seva experiència i coneixements.
M’ha quedat clar que vui plantejar el tema sobre els DDHH des de dos vessants i que costa interrelacionar, com és la científica i la humanista. Tot plegat interessant si ho puc amalgamar.

algamar!

7 comentaris:

Jordi Rius ha dit...

Per a mi també ha sigut una sorpresa veure un altre la imatge que es veu a al teva foto i per uns moments m'ha recordat el meu únic pas per Florència. Però per nomes aquest instant ja val la pena haver-te visitat :-)
Gràcies per compartir els teus viatges:-)

P.D. De debò vas anar descalça pel carrer?

Anònim ha dit...

es clar que si! és molt agradable pels adoquins, fas "masatget" als peus, provar-ho!

Striper ha dit...

Bona cronica sobre Florencia, tothom fa esment del Tibet, pressio mediatica? i Guantanamo?I perserguir delictes terroristes fora de la justicia a cop de bombardeix?

Anònim ha dit...

tens tota la raó però el post no dona per mes, n'hian tants a nivell mediàtic violats... crec que no hem d'oblidar els propers. En farè un de casolar, aviadet...

Anònim ha dit...

Feia dies que volia escriu-re algun comentari però de moment l´únic que faré serà felicitar-te Rosalia pel teu blog...

Anònim ha dit...

moltes gràcies “Manresa” (?) no domino gaire la informàtica, no sé col•locar-me un comptador de visites i no en tinc ni idea si algú em visita (només si algú em fa un comentari).
Per mi és un raconet que intento personalitzar, m’agrada molt enviar comentaris als altres blocs (Blocs Ciutadans i ara, Bagesfera). Els trio pels temes no pels noms o les sigles, espero que als altres també els faci la mateixa il•lusió i sobretot, que ningú se m’enfadi si em reboto i soc una mica esquerpa amb la meva crítica, em surt espontani, no és amb cap mala intenció.

Anònim ha dit...

Tans esforços en va, tanta gent que lluita pels DDHH i ningú ens escolta, bé potser això no és cert si que ens escolten però qui hauria d'escoltarnos no ho fa, donem un cop a la taula i que el politics ens escoltin, ja no els de la nostra ciutat que solen ser els que estan més a prop del ciutadà (alguns) sino a les altes instàncies, siuplau prou injusticia. (EVR)