dimecres, 19 de març del 2008

RETORN !!! i ànims a tots els blocaires de Manresa !!!

Retorn al meu abandonat bloc, oblida’t mesos i mesos.... i que gràcies a un comentari d’uns companys m’ha motivat a reprendre per aquest mitjà a comunicar les meves vivències, idees i opinions.

M’agrada’t que algú em llegís!!!!

Pensava que els meus escrits, endinsat's en la “boràgine” d’internet, si no més pels meus conciutadans, no els llegia ningú.

Gràcies “compis”, m'heu fet reaccionar !!!

Considero una pràctica sana i de gran valor humà el verbalitzar els nostres pensaments o sentiments, al nivell que sigui i, aquest és un mitjà al nostre abast per fer-ho. El que pot aportar o motivar a una persona un comentari espontani és fantàstic, un vertader aliment per al cor.
En el meu cas, el fer-me sentir una persona “no anònima” i poder tenir un canvi d’impressions sobre problemàtiques socials, que d’una manera o altre a tots els manresans ens afecta, per mi ha estat una injecció d’ànims en aquestes meves “causes perdudes” en que em trobo compromesa i que, ull!!!, intentaré amb la meva modesta aportació “girà la truita” per a col·locar-les on li corresponen, en les de “causes guanyades”.
Res, ni ningú, aconseguirà que les abandoni a pesar del meu anonimat, perquè tot i els meus continuos entrebancs a la vida, avui us puc dir si algú em llegeix, que em considero un “esperit lliure”, que no cotitza en borsa, que el meu valor no és avaluable materialment i que difícilment ningú podrà apreuar.
Si això significa pobresa material, benvinguda sigui !!!

Hi han molts nivells de pobresa i jo em considero de les afortunades pobres, materialment parlant, parteixo d’un nivell de pobresa que amb una mica de “savoir faire” per part meva podré trampejar, cosa que la majoria no poden ni fer, però que entre tots podem amb la nostra col·laboració, canviar i afavorir el que ho aconsegueixin uns quants mes.
Tinc mil vivències a nivell humà que transmetre, fins ara no he estat inactiva, no us ho penseu. Me dedicat a seguir els blocs ciutadans de Manresa, aportant algun que altre comentari, sé el que això significa anímicament al col·lectiu, implicats i disciplinats la majoria i, el benefici que aportan a la societat.

He estat 8 mesos, gairebé 9, immersa en una fase professional i personal nova per mi en que he trobat una “eina” pràctica i, que humanament parlant, m’ha satisfet i em satisfà molt.
Encoratjo des d’aquí a tots a que utilitzem les nostres “armes positives”: la comprensió, la tendresa, la solidaritat, la comunicació ....... i aparquem les “letals negatives”: la hipocresia, el racisme, el cinisme, la humiliació........!!!

Estic estructurant el meu temps, mirant d’optimitzar aquest recurs tant escàs en que la majoria ens trobem i, en el meu cas, poder continuar caminant per aquest “caminet” en que cada giravolt trobes una injustícia humana individualitzada, a la que puc aportar i rebre, intercanviar, les nostres capacitats.
Sento una gran satisfacció per haver trobat la manera de compensar, amb la meva modesta aportació, l’obtenció d’un: poder dormir desprès de mesos de neguits, d’un accés a certs estaments que econòmica o socialment molta gent no té accès, d’una satisfacció a la injustícia soferta o simplement un somriure......
En gran part d’aquestes situacions es troben immerses persones de diferents col·lectius, no només nouvinguts i, que són solventables en moltes ocasions per part dels diferents agents socials, nomes cal escoltant amb una bona dosis de comprensió, sintetitzar i encarrilar el tema per a l’obtenció de la mancança exposada per a la seva resolució.
La realitat, sovint, tot i disposant de les eines o llocs de treball adients per a solventar-ho, com a persones són incapaços d’empatitzar el suficient amb l’afecta’t i entendre el problema que tenen al davant.
La manca de professionalitat i, gairebé sempre, la manca de sensibilitat per actuar, amb la seriositat que això implica, la solució de situacions més o menys complexes, però que són el dia a dia d’una gran part de la ciutadania els que ho pateixen.
No cal, com és el meu cas, està afiliada a cap partit polític, sindicat o associació.... i tots els meus respectes per les persones implicades !!!
Es tracta d’una petita aportació a nivell de la quotidianitat com pot ser l’apropament al veí: un bon dia; al company: fer-lo sentir que contes amb ell; a l’amiga/c: un somriure de complicitat..... Es tracta de petites coses: un compartir impressions, un escoltar o simplement un comportament educat i respectuós.

Gràcies “col·legues” per haveu-se acostat a mi en una barra de bar i transmetrem els vostres pensaments, sense preveure per part vostre l’aportació anímica positiva que necessitava en aquests moments i, des de l’anonimat pensava, del meu bloc!!!