dimarts, 11 de setembre de 2007

bravo pavarotti!!!

Tot i que no tinc totalment personalitzat el meu blog, vull aprofitar aquesta pàgina per oferir aquest modest homenatge al record de l’artista.

Modest perquè no soc cap experta del gènere operístic i és des de la vessant de la percepció personal de la seva obra, que al llarg dels anys he seguit i, que arrel de la seva pèrdua com a persona, els últims dies he escoltat amb la emoció i melancolia que la temàtica em comporta.
Impossible descriure les emocions que em provoca la seva veu, un regal per als meus sentits: melancolia, enyorança, tristesa … un despertar de sentiments, de desprotecció de la sensibilitat més profunda … una sensació de felicitat i també, en algun petit moment, unes llàgrimes.
M’agrada abandonar-me al plaer que provoca en els meus sentits la seva música i, reviure tantes emocions, és com un bàlsam per l’ànima difícil de renunciar.

Va ser a la inauguració del Palau de Sant Jordi, previ a les Olimpíades del 92, quan el vaig veure amb directe per primer i únic cop. Des del primer tema vaig quedar subjugada per la seva veu, sempre més he buscat les meves àries preferides de l’òpera italiana interpretades per ell.

Per tants indescriptibles i bons moments, bravo Luciano!!!


He afegit en el “clip d’àudio” l’enllaç amb un dels meus temes preferits “Caruso”, encara que si aneu clicant, “una Furtiva Lagrima”, “Nessun Dorma” o “it’s a man’s wolrd” (& James Brown), no tenen desperdici!.

2 comentaris:

eljaumet ha dit...

molt be Rosalia. M'agradat lo del sonriure amb un mocador al cap

Xaumet ha dit...

qui es la Myanmar ???.
Rosalia cada vegada em surts amb sorpreses noves.
En Xaumet