“immigrants a la xarxa”, així és com ens va descriure al 99,9% dels assistents/es, en Tirso Maldonado, Director de SocialTec, durant la seva intervenció en la jornada WEB 2.0, UNA OPORTUNITAT PER ALS PROFESSIONALS, que es va celebrar el dia 24 al Palau Firal de Manresa http://www.catic.cat/ (CATIC - Col·legi d’Arquitectes).Però abans de continuar vull agrair al Jordi, arquitecte de professió i músic de vocació... http://jordiriusbonjorn.blogspot.com, la difusió feta en el seu blog d’aquesta jornada, gràcies amb ell vaig assistir, junt amb un altra company arquitecte, que tampoc les tenia totes però que el vaig arrossegar perquè, i entono el mea culpa! em semblava que les tres hores serien una “tortura”.
Ignora’n de mi! que poc m’imaginava que de cop sem va encendre un llumet al cap i ho vaig veure tot clar! gràcies Jordi! Des de aleshores el meu cap treu fum, tinc tantes idees noves per engegar què estic desitja’n fer i acabar el curset programat, per aplicar en la meva professió moltes de les possibilitats que les eines 2.0 ens permet. No cal dir que el meu company arquitecte està tant engrescat com jo.
En el meu cas, tinc pensat l’aplicació d’aquestes eines en dos sectors diferents, i en un concretament, ja tinc engrescats dos col·legues que no van assistir a la jornada, per col.laborar en el desenvolupament d'una d'elles.
Els vaig donar marxa! perquè desprès diguin que certs professionals som avorrits i avorrides ...
Mea culpa! també per la meva ignorància quan en el blog de Ciudad e Innovación, llegint el post del 9 de febrer “Y a la salida de la crisis, qué?”
L’autor parlava sobre l’efecte “accelerador” de l’actual crisi sobre el nostre entorn econòmic ... millor que ho llegiu vosaltres http://ciudadinnova.blogspot.com.
Encoratjava a mirar endavant i proposava un guió des de l’administració pública. També ens invitava a opinar sobre el tema, i aquí és quan em vaig emplear a “fondo”. En favor meu i, com a plec de descàrrec, els fets que descric a continuació van ser previ a la jornada que en un inici comento. Vaig redactar un llarg “comentari” al seu post, però més que aportar idees o qüestionar les seves, parla’n de la crisi i critica’n als diferents actors causants de la nostra actual “desgràcia” (em sembla recordar) i no me’l va publicar.
En un primer moment em vaig “mosquejar”, això d’esperar a que l’autor moderi els comentaris ho trobo de poc democràtic, com si el fet de “pixar fora de tinter” per part meva, fos potestat de l’autor decidir si “parlar d’això toca o no toca”.
En un segon moment vaig “re capacitar” i tot fent memòria, vaig fer un breu resum amb el mateix contingut, no fos que per l’extensió del mateix més que del contingut fos el motiu i, oh! tampoc va passa el filtre! o la “censura”.
A mi! que per fer un comentari a un blog veí m’han dit “friki”, “penosa com el meu blog”, entre d’altres lindeces, però que d’això es tracta, de la llibertat d’expressió.
En fi! que per no fer mala sang, vaig optar per pensar que tot havia estat producte dels meus “curts” coneixements informàtics, falla’n en l’envio, i no degut a certes inclinacions sospitoses properes a la prepotència, amb que sovint ens tracta’n els polítics/ques amb la seva actitud.
I, de cop! vaig recordar aquell post de 18 de juny de 2008, del mateix blog: “A dónde nos lleva internet?”
Un d’aquells escrits, que en el seu moment, l’únic que em podia venir al cap quan el vaig llegir és allò que diu un fragment d’una cançó de Fito & Fitipaldi:
... es más facil recitar la biblia en chino que salir con Mariluz sin un duro en el bolsillo ...
Mea culpa! el vaig rellegir i resulta que començo a entendre el “xinès”, déu ni do!
Se m’ha apropat a la taula i m’ha dit que dibuixava molt bé, havia vist tres retrats meus. Al comentar-li que era aficionada i que fins a l’11 de setembre de l’any passat mai havia dibuixat un retrat, m’ha dit que això no significava res, que els artistes com ell i jo ho portàvem a dins.
