dimarts, 19 de maig de 2009

una mort alliberadora

Són paraules d’en Joan Manuel Serrat a la mort de Mario Benedetti. Llegeixo una selecció de poemes de l’escriptor i penso que també la seva vida va ser “alliberadora”. Perquè saber i poder expressar, com ell ha fet en la seva prolífera obra, plasma’n el seu pensament i els seus sentiments amb l’escriptura, ha de ser alliberador. Com també el saber que la teva obra no morirà mai.
"mi táctica es quedarme en tu recuerdo
no sé cómo ni sé
con qué pretexto
pero quedarme en vos"
(del seu poema Tàctica y estratégia)

3 comentaris:

Striper ha dit...

SUna poesia ens pot lliberar o ens pot atrapar, aviat tidras la foto, per el retrat encaraque també pensava en un al natural. Moltes gracies.

tiralineas ha dit...

Intentava pensar, si mes enllà del desasoseg en els combulsos vòmits de tinta, quina memoria ens otorga les paraules escrites. Quina part de nosaltres, acava sent escrita. I alhora pensava en el record d'aquella obra d'aquells que ja no hi son? Cuant es tracta d'una obra ni escrita ni tan sols pintada. No perdurarà? Morirà amb nosaltres mateixos.

rosalia ha dit...

Estic segura que no mor mai, sempre hi haurà una patxadeta del nostre pas pel món.
Sinò més per tradició oral, transmesa dels uns als altres.
gràcies pel comentari, veig que t'ha fet pensar.