dilluns, 23 de febrer de 2009

nena rica, nena pobre … un conte real

una vagada …

“… a la Manresa de la postguerra, una nena pobre de família de masovers, va arribar a la ciutat on el pare va trobar feina cuida’n el jardí i l’hort de les monges de l’escola Sant Francesc (Badia Solé i actual Joviat).
La nena pobre i els sis germans i germanes junt amb els pares, vivien al pis destinat al jardiner, amb entrada pel carrer de les Campanes.

En rere, però present de per vida, quedava part de la seva infància perduda. Però no els records que, com la mort del seu germà, el vuitè, els soldats van executar davant de la família en plena guerra civil.
La nena pobre mai oblidaria aquell dia, quan en el moment en que els soldats van decidir matar a un tiet que vivia amb ells. De cop! El seu germà es va plantar al davant d’aquells homes i els va suplicar que al matessin amb ell, tot dient que el tiet tenia dona i fills. Prec que no els va fer dubtar, executant-lo al moment. Darrera unes plantes, un dels germans dels que van sobreviure, el terror de la situació no podia deixar de tremolar. Aquesta tremolor el va acompanyar la resta de la seva vida, fins a la mort en edat avançada.
Cada dia la nena pobre, en edat escolar, assistia a classe. Era una escola de nenes riques i s’accedia per dos llocs, un per les nenes pobres i l’altre per les nenes riques, no es podien barrejar.
Al finalitzar les classes, la nena pobre havia de fer feines domèstiques a la residència abans d’anar a la sala d’estudi, amb llargues taules i bancs.
Quan la nena pobre entrava, cada dia es repetia el mateix ritual al obrir-se la porta, amb descaro i sense cap subtilesa, les nenes riques s’estarrufaven les faldilles perquè no quedés cap espai lliure i la nena pobre no pogués seure.
Només una nena rica s’ajustava la faldilla per fer lloc a la nena pobre.”

Amb els anys…

“La nena rica es va casar amb un home de carrera de prestigi i, la nena pobre amb un home de bona posició econòmica.
La nena rica va tenir quatre fills (dos d’ells, amics meus) i set nets i, la nena pobre també va tenir quatre fills i set nets (dos d’ells els meus fills)”
La nena pobre ja no hi és entre nosaltres, però el record del seu amor pels que hi érem al seu voltant, no s’ha perdut. Com tampoc la música d’una sardana que un músic va composar i dedicar a la noia de les trenes d’or. La nena rica continua gaudint de l’amor dels seus.
La nena rica aquest últim Nadal em va regalar un braçalet, en agraïment per una feina ben feta i, quan el miro, recordo la història que en diferents ocasions m’explicava la nena pobre.
Miro i penso, al veure el cuir negre primorosament trenat que envolta el meu canell, en la bondat de la nena pobre i la nena rica. Veig el cercle d’or blanc incrustat al centre del trenat, farcit de brillantets que contínuament xiuxiueja’n, fent-me evocar la fermesa i la dolçor de l’amistat.

4 comentaris:

Striper ha dit...

Per sort l'amistat esta per sobre de moltes coses,com els meus silencis. Petons guapa.

Anònim ha dit...

UNA HISTÒRIA MOLT MACA...COM NO PODIA SER D´UNA ALTRA MANERA.
AL FINAL EL QUÈ MARCA LA DIFERÈNCIA SOVINT ÉS LA INDIFERÈNCIA...
PETONETS REINA!

Anònim ha dit...

M´HE OBLIDAT DE DIR QUE M´AGRADEN MOLT LES FOTOS...TOTA UNA EXPERIÈNCIA.

L'espia ha dit...

Quina bonica història sobre l'amistat. Al voltant dels nostres pares i avis s'hi amaguen tantes històries anònimes i interessants. A vegades penso que hauria de deixar escrites les històries que m'explicaven els avis per evitar el seu inevitable oblit.

Àlex