DECLARACIÓ UNIVERSAL DE DRETS AMBIENTALS
Publicat i Registrat durant Gener 2000 segons el Programa d’Ambient Unit (UNEP) Ciutat de Nova York Oficina central - © Copyrights Doctor Walter Menicocci
el dret a la vida! a la vida però tant dels éssers vius com els inanimats!
Aquesta és a la conclusió a que vaig arribar, desprès de les hores de conversa mantingudes durant dues vetllades amb el meu nou amic Walter. Doctor de Biologia Molecular i Enginyer Genètic, alumne d’un Premi Nobel de biologia (ADN) i al que anomena carinyosament com a “il mio papà”.
Donava voltes mentalment sobre el tema que desenvoluparia aquest 15 de maig en el meu post, sobre el tema dels DDHH. Tenia clar, abans de conèixer a Walter, que el tema aniria sobre el dubte que se’m va crear ja fa anys i, que per falta de temps no vaig poder en el seu moment aprofundir ni estudiar. 
Va ser al veure un documental sobre el Che Guevara. Pretenia i, no he abandonat la lectura ni el visionat d’un DVD que sobre el guerriller que un amic em va deixar, entendre com un home, el Che, va optà per prendre en un moment de la seva vida una decisió tant transcendental.
Com va ser per la impossibilitat del sobre pes, triar, com a metge dels guerrillers quan desembarcaven a la illa, una caixa de municions en comptes del botiquí i, de com va trencar el seu jurament hipocràtic; així de com es menja políticament la seva actuació posterior, ja a la Cuba castrista un cop va guanyar la revolució.
En cap moment em vaig imaginar, desconeixia la seva rellevància internacional, que Walter, científic reconegut pels seus treballs, conferències i publicacions, quan se’m va dirigir a mi, amb una innata elegància i cortesia com “il suo humilde servidore”, em comuniques tan planerament els seus coneixements i vivències; intel·ligible fins cert grau per mi, analfabeta total d’aquests temes i, que pel meu interès personal en arribar a conclusions clares, interrelacionan el fet científic amb el polític i social que jo pretenia, des d’un punt de vista més ampli que l’individual, que és el que en un primer moment em plantejava.
Va sé una agradable sorpresa! en cap moment em vaig imaginar que, coses del destí!, coincidís a casa d’una amiga comú dos dies, justament amb el redactor de la Declaració Universal de Drets Ambientals (ONU).
El detonant de la nostra conversa es va produir arrel de manifestar en Walter, la seva admiració per la biosfera de Cuba i que, gràcies al bloqueig, s’ha pogut conservar en el seu màxim esplendor. Aquest fet, un paradís per ell, l’hi ha permès realitzar diferents investigacions, en l’estat més pur de la natura.
Va ser en aquest punt i la seva coneixença de la societat cubana, “il suo amore” Mayra que l’acompanyava és nativa de la illa, en que li vaig demanar quin era la percepció de la societat cubana de la figura del Che, del meu dubte exposat anteriorment i si no trobava cruel el bloqueig.
Només faré un esment sobre la seva opinió, com a home de ciència, sobre els dubtes que s’han creat sobre la figura del guerriller, sobre la seva actuació com a membre del govern. A Walter ningú li ha demostrat fefaentment ni sobre paper, la seva implicació contra la vida, per tant, la propaganda castrista que hem percebut des de l’exterior, com en el meu cas; per ell i a través del seu avi que va conèixer personalment al Che, serà la història amb les proves a la ma la que en el seu moment aclarirà els fets. Aprofito per explicar una anècdota divertida que em va explicar, la seva detenció en un país sud-americà (poques hores) per demanar en un bar un cuba-libre! També em va parlar sobre l’efecte beneficiós de l’erupció dels volcans; de l’energia que desprenia l’interior de la terra, de les roques i de l’aigua; del mal que produeix un sac de plàstic, irrecicable, abandonat a la natura .... seria, tot plegat, molt llarg d’explicar!
Només un apunt abans d’acabar, dues línies contingudes en la Declaració Universal de Drets Ambientals,
4. l’ambient posseeix la seva pròpia “intel·ligència” o, millor, la seva lògica evolutiva, que és determinada per “els Drets (les lleis) “que governen interaccions entre tot ser, vivint i no. L’ambient té per tant “l’autodeterminació”.
motiu d’orgull per ell que, encara que desconfiat de la hipotètica protecció dels Estats, considera que és un gran pas endavant, el reconeixement implícit en la Declaració dels drets dels éssers inanimats.
El fet de positivitzar-los (com a drets de tercera generació, segons la filosofia del dret) i ser ratificada pels diferents Estats i, moralment reprovable la seva violació davant de la Comunitat Internacional, amb la presa de mesures legals al incorporar-la al seu dret intern, a les seves Constitucions, els fan dignes de la màxima protecció.
Walter, també em va explicar la impronta humana que li va causar el conèixer a Nelson Mandela personalment, desprès del seu alliberament de la presó i de la seva posterior pujada al poder. Va tenir ocasió de preguntar a Mandela i les seves respostes el van impressionar.
Mentre realitzava la seva labor científica a Sud-Àfrica, Mandela va rebre als representants de les diferents ètnies per tal de recollir de primera ma les observacions que, cadascú, va tenir a be interposar. Quan es va dirigir a Walter, aquest li va posar de manifest que no era representant de ningú, havia acompanyat per amistat personal a un Cap de tribu (no recordo l’ètnia) i si l’hi podia fer dues preguntes, que Mandela molt amable va respondre:
com va poder suportar tan llarg període de presó?
quan em van tancar em van prendre la responsabilitat i, sense, una persona no és res.
com governarà amb els seus presoners?
compartint la responsabilitat.
També em va parlar del seu últim treball finalitzat amb èxit, a l’espera de les 25.000 proves de comprovació de científics aliens, per a poder publicar-lo. Es tracta del descobriment d’una quarta connexió entre el nucli d’una cel.lula i la membrana. El tema se m’escapa i no us puc explicar de que va, però si de que li a posat el nom de Mayra, en sentirem a parlar!
No acabaria mai de parlar d’aquest científic, despistat?, si, una mica! quan s’oblida de menjar i veure, tancat en el laboratori duran tres dies seguits l’últim cop, fins que Mayra el va anar a rescatar. Quina passió! i quina enveja viure el treball amb tanta vocació!
També quan anaven a dormir i, quan la meva amiga el va voler assabentar d’on eren les coses, per si es llevava a la nit, em va provocar un somriure la seva resposta al refusar educadament l’oferiment, perquè ell:
“muero cuando me duermo y vuelvo a nacer cuando despierto”
Una bona filosofia a portar a cap, per mi, morir vol dir deixar de pensar i néixer un tornar a començar.
Un començar en que descobreixes que existeixen noves il·lusions que havies oblidat! el dia anterior quan vas morir i, sobretot, deixar-nos sorprendre’ns com a infants sense rancúnies i amb alegria ...
El proper mes ens tornarem a trobar, amic Walter, quan vinguis a Barcelona, tenim pendent una conversa sobre la teva filosofia de vida, la budista ....
i a tu Mayra,
molta Felicitat !!!, a pesar del teu fracàs al intentar fer-me aprendre el “molinillo” (ballar remenant el cul fins gairebé tocar el terra, al ritme caribenyo), el “tuo amore” em va captivar !!!
algamar!
