dijous, 27 d’agost del 2009

bonjour tristesse

Si pogués ser poeta per uns instants,
triaria recitar-te la meva poesia,
aquella que et faria vibrar d’emoció i,
amb suavitat, la meva veu recordaries!

Si pogués ser pintora per uns instants,
triaria pintar el quadre més bonic per tu,
aquell que la teva mirada acariciaria cada dia i,
fent-te sentir alhora, que estàs vivint la vida!

Si pogués ser escriptora per uns instants,
triaria escriure un llibre que t’acostés al meu cor,
aquell que com el viatge més llunyà i,
el fugir de la realitat, et retornés al meu costat!

Tantes coses seria si pogués ser ...
que pensar que ho soc, m’ocupa tota una vida!
poeta, pintora escriptora ...
moltes vides!

Qualsevol però, d’aquestes vides, per tu les viuria ...
només em caldria dels teus llavis un somriure,
dels teus ulls una mirada, de la teva veu un xiuxiueig i,
de les teves mans una carícia!

2 comentaris:

Striper ha dit...

I veig molt d'amor i gens de tristessa . Una abraçada

Anònim ha dit...

SALUTACIONS ROSALIA. AVUI TORNO A VEURE EL TEU BLOG.
UNA ABRAÇADA