dimarts, 27 de gener del 2009

Contra la ressaca ... cua de gall! o Si Cal ... Bloody Emi!

No estic divagant, el títol es basa en tot un estudi previ amb pràctica inclosa, tampoc improviso!
Prendre un còctel o una beguda alcohòlica no és res excepcional, amb això estic d’acord, però per mi que no soc bevedora habitual és una novetat quan m’agrada una copa.
Tot va està al final d’una llarga vetllada de dissabte, quan més d’un/a ja estava més content/a del que és habitual. En concret jo, és en el moment que començo a cantar ... “cau la nit, és l’hora que es confon el desig amb les ganes de dormir ...”
Havia estat un dia llarg, cinc de nosaltres havíem pujat al cim del Montcau.

L’endemà amb el cap clar i recorda’n la frescor de la beguda, cua de gall (cock-tail, en anglès), vaig buscar l’origen de la denominació de la paraula “còctel” què, segons els estudiosos, el situen

· en les baralles de galls que es feien a Anglaterra, quan els donaven unes barreges per augmentar l’agressivitat,
· o, en el golf de Mèxic, on els mariners remenaven una combinació de licors amb una cua de gall,
· i moltes altres llegendes al llarg dels anys, la més acceptada és la que el situa en el segle XVIII a Nova Orleans.

Tot un món el de la cocteleria!
Vaig trobar dins els diferents tipus de còctels, classificacions en funció de: la quantitat de líquid, de sucre; segons el licor base i, per últim segons la seva finalitat.

És en aquesta última classificació on vaig trobar el “Bloody Mary” i en lletres grosses:
CONTRA LA RESSACA! ja deia jo que a tots sens va “posar” molt bé!
Segurament, als entesos no els aportarà res de nou la meva informació sobre el tema, però parlar de còctels m’ha fet evocar moments d’un temps passat no gaire llunyà. Records amables que vull recuperar.

Eren tardes vagueja’n en solitari pel barri del Born (la Ribera), desprès de dinar en un restaurant “cutrillo” però barat a la Plaça de les Olles; o berenar diferents tipus de xocolata d’una pastisseria d’un carrer perpendicular al passeig del Born; o sopar a la Cua Curta, on es menja’n les fondues de formatge més delicioses que recordo.
Cap el tard, prendre un còctel al Gimlet del carrer del Rec, per mi era tota una delícia!
Semblava que entressis en un local de pel·lícula en blanc i negre, música de jazz inclosa; de reduïdes dimensions i allargat. Per cert, en una ocasió vaig coincidir amb el Xavier Sardà i el Quim Monzó. Encara que el més normal era que no conegués a ningú, situació que m’agrada especialment perquè puc badar, pensar, filosofar mentalment ... records que penso aviat tornaré a recuperar!



7 comentaris:

Striper ha dit...

Desconexia tot aixo del coctel i m'agradat com has presentat els restaurants dels que`parlaves.

Àlex Gómez Ribera ha dit...

Si que hi ha historia darrere eñs c`ctels. Per cert, el poema que has deixat al 2n 2a és preciós!

Àlex

rosalia ha dit...

hola Àlex!
el poema el vaig improvisar, em va inspirar el teu escrit.

Anònim ha dit...

1/3 DE VERMUT VERMELL
2/3 DE XERÈS
UNA MICA DE PEBRE
BARREJAR-HO EN COCTELERA AMB POC GEL I SERVIR EN COPA DE CÓCTEL AMB LLIMONA...........................

ES POT PROVAR, ROSALIA... DIUEN QUE ÉS EL CÓCTEL AFRODISÍAC DE L´AMOUR........
FELICITATS PEL BLOODY EMI.
PETONETS GUAPA

Carmen Castaño ha dit...

Hola Rosalia,
Estaba viendo el blog manresano cuando te encontre.
Soy hermana de la Isa.
Enla foto estas tan guapa come hace 30 años.
Muchos besos
Caren

Carmen Castaño ha dit...

Hola Rosalia,
Has estado en Nueva Zelanda y no has venido a verme?
Besos
Carmen

Anònim ha dit...

El millor de tot la nova foto del teu Bloc, ostres, FLORENCIA + ROSALIA... el millor coctel!!!