Ja falta menys! ja s’acaba! són dies plens de moments previsibles, de moments! I en mig d’aquesta “aparent” eufòria col·lectiva, moments sorprenents!Recent, però ja en rere, la tristor del dia previ a la gran festa...
La foscor de la tarda, les compres, els preparatius ... tot va confluir aquell vespre, desencadena’n una tristesa, un no sé que em passa ... un nus a la gola dolorós ... i de cop! sona un avís d’sms, un desig de felicitat d’un amic, d’un amic no del tot oblidat.
Va ser el ressort que em va fer esclatar les llàgrimes contingudes, del plor desconsolat ... responc agraint i comenta’n l’emoció què m’ha produït ... i una ràpida resposta em fa saber que ell també plora ... un t’estimo! amic meu i la promesa d’una copa, posa punt i final d’aquest emotiu desig mutu de felicitat.
Nit trista, nit fosca, nit d’aquelles que no vols despertar ...
Però al matí d’hora, al sortir a fer una passejada ... un moment diferent em va sorprendre. Va ser la plena consciència d’un matí lluminós.
Caminava pel passeig d’esquena al sol, perseguint la meva ombra i contempla’n, com si fos per primer cop o sinó més no recorda’n, el collage del paviment il·luminat per la intensa llum del sol ...
Un impacte visual de gran bellesa! les fulles dels plataners harmoniosament repartides pel terra, enganxades amb la humitat de les pluges passades.
Fulles tenyides dels mils colors de la tardor! forma’n una preciosa catifa, col·locades a l’atzar en un moment ventós ... permetent caminar entre elles sense por d'espatllar amb les meves petjades els intensos colors!
Ah! si pogués reproduir en un quadre aquella llum, aquells colors!
La resta del dia, previsible, res no va fallar! tot va ser perfecte! El menjar, la decoració nadalenca, les rialles i els plors dels més petits.
Quatre generacions reunides sobrepassa’n la vintena, forma’n grupets generacionals, uns recorda’n als que falten, altres comenta’n la seva nova vida, els estudis, el nou treball ... aquest any però, tenim una gran novetat, els nous bessons adoptats, felicitats Anna i Francesc!
... i al marxar se sent a dir ... papa mira quina família més maca tens! i no mira, i amb el cap acotat sobre el seu pit, l’avi plora...
Un impacte visual de gran bellesa! les fulles dels plataners harmoniosament repartides pel terra, enganxades amb la humitat de les pluges passades.
Fulles tenyides dels mils colors de la tardor! forma’n una preciosa catifa, col·locades a l’atzar en un moment ventós ... permetent caminar entre elles sense por d'espatllar amb les meves petjades els intensos colors!
Ah! si pogués reproduir en un quadre aquella llum, aquells colors!
La resta del dia, previsible, res no va fallar! tot va ser perfecte! El menjar, la decoració nadalenca, les rialles i els plors dels més petits.
Quatre generacions reunides sobrepassa’n la vintena, forma’n grupets generacionals, uns recorda’n als que falten, altres comenta’n la seva nova vida, els estudis, el nou treball ... aquest any però, tenim una gran novetat, els nous bessons adoptats, felicitats Anna i Francesc!
... i al marxar se sent a dir ... papa mira quina família més maca tens! i no mira, i amb el cap acotat sobre el seu pit, l’avi plora...
